En la darrera dècada, l'augment de la pressió turística a Mallorca s'ha convertit en objecte de debat públic, enming d'un malestar social cada vegada més evident. Les crítiques contra el model turístic i la massificació de l'illa han duit a l'aparició de diverses expressions del malestar: grans manifestacions, diversos tipus d'accions directes, i publicacions literàries i artístiques, també de musicals.

Basant-nos en el concepte d'«intermedialitat» (Galant i Villaverde, 2022), en aquesta comunicació volem analitzar les característiques de la nova escena pop insular, que expressa sociomusicalment el descontentament d'una part de la població local contra el model turístic. Aquesta escena s'articula a partir d'una estètica i una narrativa que, paradoxalment, utiliza la mateixa recurrència paisatgística i tòpics ideacionals de la mediterraneïtat imaginada (Gómez, 2012) que han construit la imatge turística de Mallorca dels darrers 150 anys, i que té les seves arrels en la literatura de viatges que varen instaurar escriptors com George Sand (1842), Gaston Voullier (1893) o Santiago Rusiñol (1915). Una idea antiga del «Mediterràniament» que serveix tant per a la propaganda d'una famosa marca cervesera com per a la construcció de tot un relat d'autoafirmació etniciària i contraturística de l'escena musical local.